“Nostàlgia?” reflecteix el sentir de la Katerina Alavedra-Duchoslav: uns sentiments que ella plasma amb finesa magistral en la seva pintura. A la Sala Rusiñol ens vàrem trobar amics i admiradors d’aquesta artista: vàrem conèixer més de prop la seva vida -amb els seus episodis dramàtics, des de la llunyana Txecoslovàquia del ‘68- i entenguérem la seva obra: un passat que no s’esborra, un present ple d’esperances i d’equilibri…
Categoria ‘Vernissatges a la Sala Rusiñol’
« Volver a inicioVernissatge de Mangot (11 juny 2010)
La Sala Rusiñol fa via envers el seu XXV Aniversari. En aquests dies hi va de la mà de l’exposició “Barcelona Brilla” de la Montserrat MANGOT. La seva força es palesa en la vivesa dels seus colors: «La pintura de Mangot és colorista de dins cap a fora; és a dir, el color el porta ella i el projecta sobre les persones i les coses que intensament s’estima» (de la ressenya d’en Josep Mª Cadena).
Vernissatge d’en Jesús Casaus (14 maig 2010)
La Sala Rusiñol celebra el seu XXIV Aniversari amb una exposició commemorativa a càrrec d’un artista d’expressiva i colorista inspiració: Jesús Casaus (1926-2002). De tradició fauvista, aquest català format en el París de les vanguàrdies és avui dia un dels artistes més reconeguts a Europa i Estats Units.
Vernissatge d’en Fidel Bofill (23 d’abril 2010)
23 d’ABRIL: Sant Jordi. Bo i fent honor a la diada, a la Sala Rusiñol es citaren la pintura i la literatura. El títol de l’exposició ho testimonieja: “Fidel Bofill vist per Miquel Martí i Pol”. Alhora que la magnífica col·lecció del pintor, hom presentà el llibre “Colors”: una original explicació de l’obra d’en Bofill amb imatges de quadres seus comentats amb poemes. Destaca el que fóra escrit per Miquel Martí i Pol, que vàrem escoltar com a introducció a l’exposició.
Vernissatge d’en Juan Luis Jardí (9 d’abril 2010)
“Pròxima parada, Willougbi”. Així és el títol, així és l’exposició d’en Joan Luis Jardí, acabada d’inaugurar a la Sala Rusiñol. Misteri i inquietud, fins i tot “provocació”, són sensacions que ens transmet aquest pintor: no deixa indiferent a ningú. La prova d’això fou el llarg carrusel de preguntes llançades públicament des del públic. Què és Willougbi? On és Willougbi? Heus ací part del “joc” al que Jardí ens introdueix en la seva obra.